Benvinguts i benvingudes de nou al nostre blog,

Fer que la classe tingui sentit, que el dia tingui sentit, és millor que fer allò perquè toca. Això passa quan, per exemple, acabem una activitat i ens sobra temps, quan un dia plou i se´ns fa llarg perquè no sé què donar-los per a que s´entretinguin,…

Doncs poseu-vos a jugar amb ells/es, rieu amb ells, seieu amb ells/es al terra, … amb sentit (no cal que sempre es donin joguines).

Quan acabeu podeu dir-los quina emoció ha predominat en la dinàmica que hagueu escollit i així li posem nom a allò que … “heu creat vosaltres”.

No pretengueu ensenyar a algú de qui no en sabeu res” és un dels valors més importants que hem de mimar en les dinàmiques dins de les aules.

Sabem qui són els nens i nenes que tenim al davant ? Sabem què els agrada i què no ?

Potser els agrada embrutar-se amb pintura o no, potser no es vol mullar amb l´aigua quan juguem al pati o si, … , respectem la seva naturalesa i veureu canvis i ells/es respondran diferent.

Hem d´aprendre a escoltar-los i observar-los per conèixer les seves necessitats i interessos.

Com podem convidar, motivar,… als nens i nenes ? Recordeu que motivar és posar-los en moviment i hem de ser capaços de descobrir que motiva a cadascú: el reconeixement, un somriure d´aprovament, una mirada, una paraula amable, un pacte, …

Per això, heu de començar vosaltres a dedicar-los un temps per a què us coneguin: què ens agrada, què penseu d´ells, quines són les vostres fortaleses, què no us agrada, què us fa por, què us agrada fer quan no esteu al cole, …

D´aquesta manera els despertareu curiositat i s´interessaran per vosaltres. Els més petits és qüestió de posar paraules quan creieu que sigui un bon moment per compartir (un canvi de bolquer, la hora del dinar quan hi ha un ambient tranquil,…)

Potser us farà vergonya al principi o penseu que no els interessa, però realment això ho veureu a final de curs o en el següent i el més important, que us ajudarà a conèixer-vos millor a vosaltres mateixos.

Aprendre a valorar, com diu el títol, és reconèixer la fortalesa de les persones, atribuir-li un mèrit en allò que ha fet. Per tant, el criteri el tenim d´allò que ens han dit que és important des de petits. Però, què està bé i què no? Què és correcte i que no?

Des de l´escola s´ha de donar molta importància al camí que la persona ha recorregut (nen/a, família, company,…) i, en aquest sentit, heu de ser coherents a l´aula i responsables a l´hora de valorar als nens i nenes.

QUANTES VEGADES JUTGEM?

El que per a tu és important o el millor per l´altre no ho és. Cadascú/una té un criteri que depèn dels valors que li han ensenyat de petit/a. Sense el judici, podreu descobrir talents dels nens/es que no us haguéssiu imaginat mai.

Quan això arriba, és molt important compartir-ho amb els pares i mares i parlar dels seus fills/es des del cor, traient etiquetes per modificar allò que observeu des de una mirada d´adult. Amb aquesta intenció d´aprendre a valorar entreneu la responsabilitat, el pensament crític (sense judici) i el pensament creatiu (amb què ho podem millorar)

Sortiu de vosaltres i imagineu-vos fora de l´aula, amb perspectiva. Us podeu preguntar: Està tot com tu vols? / Què hi falta? / Què hi sobra? / Què canviaries?

Aquestes respostes us ajudaran a trobar la vostra fortalesa, a tenir paciència per desprendre-us del que sobra, i creieu en el vostre criteri i somieu, que quan es fan les coses amb determinació es poden canviar.

També us pot interessar…

Share This