Benvinguts al nostre blog,

L’autoestima es va construint des de la infància, per tant, és important que els pares la fomentin de forma adequada des de l’inici.

Es genera per la imatge que els altres ens tornen de nosaltres mateixos i pel valor que donem a aquesta imatge. I per la pròpia competència en els diferents dominis o àrees d’actuació. És durant la infantesa i l’adolescència on l ‘autoestima crea una marca profunda, perquè és en aquestes etapes quan ens trobem més vulnerables i flexibles.

Per què és important l’autoestima?

Una bona autoestima farà que el nen experimenti efectes positius com la confiança, l’ànim, l’interès i el plaer d’aprendre. Juga un paper fonamental en el benestar personal i en el desenvolupament personal i social del nen.

Els nens amb bona autoestima acostumen a mantenir bones relacions. Contràriament, el nen amb poca autoestima és reservat, fins i tot agressiu, fet que dificulta a la vegada aquestes relacions. A més, un nen amb una alta confiança en si mateix tindrà majors possibilitats de superar les dificultats que se li presenten.

Com potenciar-la. Suggeriments sobre formes d’actuació

Els determinants més poderosos en l’autoestima dels nens són els pares. Per tant, són ells qui han d’ assumir la responsabilitat de desenvolupar en el nen un autoconcepte positiu i realista.

L’afecte i l’estima han de ser la guia.

Per al nen els seus pares són el món. Del seu somriure aprèn que és estimable. De les seves carícies, que està segur. De la resposta al seu plor, que és efectiu i important. Aquestes són les primeres lliçons sobre la seva vàlua i els primers fonaments de la seva autoestima. El bebè s’ ha de sentir estimat i abraçat per com és.

– Cal prestar-los atenció. Es poden aprofitar els moments de joc per fer-los saber que estem orgullosos d’ells.

– Cal evitar les avaluacions i qualificatius pejoratius, no s’han d’utilitzar frases negatives i repetitives quan ens referim al nen, doncs acabarem etiquetant -lo i conformant el seu autoconcepte. Vigilar quan parlem entre adults i ells hi són presents. Generalment, encara que creguem que estan jugant, solen estar parant atenció a la conversa dels adults.

– Fer que els nens siguin conscients de les seves capacitats i es sentin orgullosos dels seus èxits. Reforçar positivament les seves conductes.

És important organitzar les activitats de forma que el nen /a tingui més oportunitats d’obtenir èxit. Es pot començar per tasques senzilles, fraccionant i simplificant les activitats, ensenyant-li a fer les coses, donant-li explicacions i fent-les amb ell per a servir de models. A més se’ls ha de subministrar els mitjans més apropiats per a realitzar aquestes activitats. Necessiten sentir que poden complir amb els objectius que se li proposen.

– Hem d’ensenyar-los a buscar solucions per si mateixos. No resoldre’ls tot.

Quan un nen mostra que pot fer alguna cosa bé, hem de deixar que ho faci, proporcionant-li temps i elogiant la seva tasca. Només així podrà assumir nous reptes amb entusiasme.

– Se l’ha de deixar actuar, que faci les coses a la seva manera, dintre d’uns límits raonables i permetent-li que s’equivoqui en les seves decisions.

Limitar les experiències difícils del nen. Si està exposat a experiències difícils, o no acordes a la seva edat se sentirà frustrat ja que no podrà assolir els objectius.

Es tracta de procurar que es trobin amb experiències que puguin adaptar-se a les seves habilitats i al seu nivell de desenvolupament.

És fonamental que a través de l’adult pugui atribuir el seu possible fracàs en l’acció a la manca d’esforç i no a la seva incompetència. Així, aquest fracàs tindrà menys efecte en el deteriorament de la seva autoestima i en la motivació per a l’acció següent.

No ens hem d’enfadar quan faci algun error, li hem d’assenyalar amb tacte, de forma delicada, per a donar-li confiança en si mateix.

– Els nens que creixen sobre protegits no desenvolupen la confiança en si mateixos, ni aprenen a assumir responsabilitats o a prendre decisions.

També us pot interessar…

Share This