Benvinguts una setmana més al nostre blog,

Aprendre des de petits a tolerar la frustració permet que els nens puguin enfrontar-se de manera positiva a les diferents situacions que se’ls presentaran a la vida.

La frustració és una vivència emocional que es presenta quan un desig, un projecte, una il·lusió o una necessitat no s’arriba a satisfer o a complir.

Quan un desig o una il·lusió no es compleixen, els adults -i també els nens- experimenten d’una manera o d’una altra tota una sèrie d’emocions com enuig, tristesa, angoixa o ansietat a causa de la frustració. Són vivències personals i és per això que cadascú s’enfronta i reacciona davant aquests fets o esdeveniments de forma diferent.

Tolerar la frustració significa ser capaç d’afrontar els problemes i limitacions que ens trobem al llarg de la vida, tot i les molèsties o incomoditats que puguin causar-nos. Per tant, es tracta d’una actitud i, com a tal, pot treballar-se i desenvolupar-se.

La frustració és un estat transitori i, per tant, no permanent: no s’ha de confondre la tolerància a la frustració amb la tolerància al fracàs.

A la vida, hi ha situacions en què aconseguim els nostres objectius, desitjos, etc., i d’altres en què no. Durant l’etapa infantil, els nens solen pensar que el món gira al seu voltant, que s’ho mereixen tot, i que aconseguiran al moment el que demanen. No saben esperar perquè no tenen desenvolupat el concepte del temps ni la capacitat de pensar en els desitjos i necessitats dels altres .

És aleshores quan cal començar a ensenyar els nens a tolerar la frustració. Si els pares sempre donen als fills tot allò que demanen, els petits no aprendran a tolerar el malestar que provoca la frustració i a enfrontar-se a situacions adverses. Per això, en l’edat adulta seguiran sentint-se malament cada vegada que no aconsegueixin allò que s’han proposat.

Intentar complaure sempre els nens i evitar que se sentin frustrats davant qualsevol situació no afavoreix el seu desenvolupament integral com a persona , ja que quan siguin adults hauran d’enfrontar-se a circumstàncies tant d’èxit com de fracàs.

Existeixen teories que defensen que, si no s’ensenya els nens a acceptar els fracassos, és possible que desenvolupin una actitud agressiva reincident. En general, els nens amb poca tolerància a la frustració:

  • Tenen dificultats per controlar les emocions.
  • Són més impulsius i impacients.
  • Busquen satisfer les seves necessitats de forma immediata, de manera que, quan s’han d’enfrontar a l’espera o a la postergació d’aquestes, poden reaccionar amb enrabiades i plor fàcil.
  • Són exigents.
  • Poden desenvolupar, amb més facilitat que d’altres nens, quadres d’ansietat o depressió davant els conflictes o dificultats grans.
  • Creuen que tot gira al seu voltant i que s’ho mereixen tot, de manera que senten qualsevol límit com injust ja que va en contra dels seus desitjos. Els costa comprendre per què no se’ls dóna tot el que volen.
  • Tenen una baixa capacitat de flexibilitat i adaptabilitat.
  • Manifesten una tendència a pensar de manera radical: una cosa és blanca o negra, no hi ha punt intermedi.

Molts pares intenten reduir o evitar les fonts que poden generar frustracions en el nen, i acaben convertint qualsevol dels seus fracassos en un nou èxit. Per prevenir aquesta situació i aconseguir que el nen toleri la frustració, els pares han d’evitar la sobreprotecció i no abusar de la permissivitat. 

La conducta permissiva es manifesta, sovint, en cedir davant qualsevol requeriment del nen, de manera que aquest sempre aconsegueix el que vol i mai no s’enfronta a situacions negatives, problemàtiques o frustrants.

També us pot interessar…

Share This