Benvolguts associats i amics,

Hi havia una vegada en una vila costanera, un eixerit artesà que treballava el fang. Des de feia ja algun temps que amb les seves mans modelava les peces que li arribaven.

Un dia, mentre tenia una peça d’argila a les mans, es va trobar que volia fer alguna cosa diferent del que havia fet fins ara, volia progressar i avançar per trobar alguna forma nova.

La girava, la tombava, se la mirava de reüll… però no se li acudia què hi podia fer. Pensava i rumiava. Potser un gerro, un test, un càntir… però res de res. Semblava com si la inspiració se li hagués acabat.

Aleshores va decidir obrir de bat a bat la finestra. Va tancar els ulls, mentre amb les mans anava acaronant el fang i escoltava el so d’una mallerenga, sentia l’aire com li bufava la cara, olorava el flaire del mar a la primavera… es va deixar anar envait per tot un munt de sensacions.

Va passar una llarga estona i, sense saber ni com ni quan, va adonar-se’n que el tros de fang anava prenent forma. A poc a poc, va anar obrint els ulls per veure en què s’havia convertit el fang i quina va ser la seva sorpresa quan ho va veure!

Pensar que amb les seves mans havia ajudat a donar forma allò que en un principi no n’acabava de tenir gaire.

Va quedar bocabadat, perquè sabia del cert que totes aquelles sensacions i emocions que havia tingut i que havia transmès amb les mans havien ajuda’t a donar forma al fang.

La forma que finalment va adquirir el fang és el de menys. Doncs, cadascú pot pensar en qualsevol dels infants que han passat per la seva aula.

En definitiva del que es tracta, és d’ensenyar als infants a viure el goig i el plaer per aprendre, per fer coses noves, per descobrir, per experimentar, però alhora també s’ha de saber contenir emocions, pors i inseguretats, cal donar suport, saber escoltar a cada infant, proporcionar experiències i encoratjar, sense oblidar en cap moment que també s’ha d’ajudar a l’infant a desplegar tot el seu bagatge, totes les seves capacitats i el gran projecte amb el qual neix.

Quina tasca més difícil!

L’Educació Infantil, especialment de 0 a 3 anys, ha estat aneguet lleig del conte, massa sovint s’han hagut d’escoltar comentaris com “són petits i no s’enteren”, “no fan gaires coses, només menjar i dormir” i altres similars. Des de la seva soledat i incomprensió, l’Educació Infantil, ha intentat anar canviant maneres de fer, idees i conceptes erronis.

Ara, a les beceroles d’un nou segle, s’hauria de reflexionar sobre quina és l’escola que volem pels infants de 0 a 3 anys i quina és la societat que volem en el futur.

De la mateixa manera que els infants es qüestionen moltes coses, tots els qui estan involucrats en la seva educació convindria que de tant en tant també es qüestionessin i a l’hora reflexionessin sobre algunes de les tasques que es realitzen.

CONSIDERACIONS EDUCATIVES

Els primers anys de vida són una època plena de canvis i per tant amb unes necessitats educatives diferents a tota la resta. Convé doncs, prendre consciència del què, com, quan i per què volem ensenyar en aquesta etapa educativa. No sols l’escola hi té coses a dir i a fer, sinó que convé escoltar a cada infant i a la seva família.

Aquests primers anys esdevindran claus pel que fa la construcció de les bases i els fonaments dels posteriors aprenentatges. Per tal que hi hagi una bona consolidació, les bases han de ser sòlides i fortes.

Tothom té dret a créixer feliç i sa. Les tasques de tipus assistencials són importants, però aquestes s’han de complementar. Els petits infants necessiten i fan alguna cosa més que menjar i dormir, per tant no sols cal alimentar-los físicament, sinó també psíquicament. Els primers vincles relacionals seran fonamentals per una aconseguir una vida mental sana.

En les edats més primerenques és quan l’infant té una major predisposició per aprendre. Es mostra molt receptiu. Algunes funcions del cos encara s’han d’acabar de formar i coordinar, sobretot pel que fa la l’evolució dels sentits i del propi cervell, per tant cal valorar la importància d’un bon desenvolupament sensorial i motriu per aconseguir un desenvolupament neurològic òptim. Assolir una bona visió, una bona oïda, una bona motricitat i a la vegada suplir les mancances o dèficits que hi pugui haver en alguna de les habilitats.

L’espècie humana és la que neix amb més indeterminació i és aquesta pròpia indeterminació la que permet a l’espècie arribar més lluny, sempre i quan l’entorn ofereixi oportunitats, perquè el fantàstic projecte amb el qual naixem es posi en marxa. Ensenyar és fer encendre amb una espurna la flama que tothom porta dins.

Cal dominar molt bé els elements i els materials disponibles. S’ha de ser creatiu i imaginatiu per adaptar-se a les demandes de cada infant, per buscar les eines i estratègies adequades.

El joc serà un dels principals vehicles, ja que comporta experimentació, però també s’han d’oferir maneres de fer, models, pautes i valors. S’ha d’ajudar a desenvolupar la capacitat per trobar les solucions als problemes plantejats.

Així doncs, l’Educació Infantil de 0 a 3 anys ha d’estar en mans d’un equip de professionals qualificats i preparats, capaç de transmetre la importància del que fa, que estigui especialment motivat per engrescar, il·lusionar i fer participar a nenes, nens, mares, pares, àvies i avis d’aquest fantàstic projecte que és educar als petits infants.

Total English Teaching, TET

Moltes de les nostres llars associades utilitzen aquesta metodologia per a l’aprenentatge de l’anglès per part dels més petits.

El perquè (i el com) de tot plegat

Un bon nombre d’associats i associades vàrem aprendre i gaudir amb la Cristina Pons Mudarra, en el curs “La gestió i l’organització d’una llar d’infants, documents oficials i criteris generals”.

Share This