Benvolguts amics,

En l’actualitat hi ha molts canvis socials, i per tant moltes novetats en relació a les qüestions relatives a ser pares. Es pensa en la infància d´un altre forma.

Què significa fer- se gran avui en dia? Hi ha una tendència a escurçar la infantesa, a que els nens creixin abans d´hora.

Tan negativa pot ser la sobreprotecció, que portí al nen a patir una dependència o desvaliment, així com la desprotecció que pot sentir l´infant al estar exposat a viure situacions de les que és partícip en el dia a dia i que potser no pot assimilar ni comprendre. A vegades no hi ha prou paraules explicatives ni d´acompanyament davant de situacions que pot ser que l´infant no entengui. Hi ha una tendència a igualar al nen als adults.

La funció pròpia educativa del llaç familiar pateix una crisis. L´imperatiu que orienta el discurs fa referencia a un “per què no” o “tot val” . Això impossibilita o dificulta molt tota experiència de posar un límit.

La importància i exigència del mon laboral, el poc temps del que disposen els adults, fa que hi hagi poques possibilitats de dedicar temps als nens, temps per dedicar paraules tranquil·litzadores , temps pel joc compartit amb els infants.

En l´actualitat els nens, ja des de molt petits, s´interessen i demanen poder accedir als dispositius electrònics. El mon de les pantalles i de les imatges, és molt potent e inevitable en els nostres dies.

Amb molta freqüència, les pantalles passen a ser un substitut del joc espontani, del joc amb altres nens, del joc que promou el llenguatge i l´exploració, passen a ser substitut també de la presència , intercanvi i acompanyament dels pares.

En aquest context , la infància adopta característiques de hiperactivitat i d´hiperconnexió, ja que totes aquestes estimulacions tenen un efecte posterior d´excitació en el nen que acabaran desenvolupant possiblement una hiperactivitat i una falta d´atenció i concentració.

No podem evitar l´existència dels dispositius digitals, però si controlar el temps que es dedica a les pantalles i al seu contingut, i recordar què es deixa de fer mentre s´utilitzen. Hi ha etapes molt importants on els adults tenim la responsabilitat d´afavorir que els nens desenvolupin i gaudeixin de la seva infància, es té que promoure el joc i l´exploració, la creativitat, que descobreixin i aprenguin de tot el seu entorn.

En definitiva és molt important poder desplegar el desig de cada pare, dirigir al nen les seves paraules, la seva presència, motivar i possibilitar l’interès del nen pel joc i la participació en ocasions d´ells mateixos, ja que el joc és una important font de benestar emocional i de salut mental que marcarà el desenvolupament del nen.

Share This