Benvinguts al nostre blog,

La gelosia pot definir-se com un estat subjectiu caracteritzat per una sensació de frustració al creure que ja no som correspostos emocionalment per les persones estimades, o al menys, amb la intensitat i freqüència que desitgem o necessitem.

Moltes son les causes que poden disparar la gelosia. En la infància és habitual l’aparició de la gelosia després del naixement d’un germanet/a. En certa forma, el nen es protegeix i reclama seguir tenint la mateixa atenció que tenia abans i que ara ha de ser compartida. Per tant, pot tenir un cert valor adaptatiu. No obstant, ne moltes ocasions, la resposta de gelosia és exagerada, prolongada en el temps i cursa amb gran malestar i deteriorament de les relacions familiars.

Hi ha diferents característiques que hi influeixen:

  • El temperament de l’infant: es tracta de nens amb un temperament més celotípic que sol manifestar també en la vida adulta amb parelles, amics, etc. D’altra banda, infants més sensibles, amb esquemes més rígids i poca tolerància als canvis, a vegades amb dificultats per expressar amb paraules els sentiments, també poden tenir més possibilitat d’expressar gelosia davant l’arribada d’un germanet/a.
  • El moment evolutiu: La gelosia davant l’arribada d’un germanet/a és normal dintre del curs evolutiu del nen i en edats primerenques (a partir de 2 anys fins els 4 o 5 aproximadament). Lo habitual es que vagin desapareixent o reduint a mesura que es fa major. En els més petits la manca de llenguatge o el llenguatge pobre dels primers anys de vida fa que no puguin expressar de la mateixa manera i per tant parli la conducta, es important saber escoltar que diu que la conducta del nen/a i posar-li paraules i nom a les emocions.
  • Característiques dels pares: els estils educatius dels pares, així com el clima familiar són també factors important a tenir en compte. Les famílies que adopten un estiu obert, comunicatiu, de igualtat (dins de cada edat), d’afecte compartit, sense establir comparacions i destacant lo millor de cada un, minimitzen el risc de gelosia. És important tenir en compte que, un ambient afectiu excessiu o mal entès (tolerar-ho tot, cedir a les demandes, fer-li creure que és el centre de l’univers, etc.), com lo contrari (escassa afectivitat, mal tracte, poca interacció, abandonament, etc.), poden provocar desajusts.

Estratègies i orientacions

  • És fonamental establir un equilibri en el tracte entre germans, de forma que no hi hagi un tracte de preferència, ni fer comparacions.
  • Sempre és més eficaç alabar els aspectes positius que recriminar els negatius.
  • Davant de conductes de gelosia (rabietes, desobediència, negativisme, etc.) pot aplicar-se la retirada d’atenció, es tracta d’una tècnica conductual afectiva, on es deixa de prestar atenció a la conducta disruptiva del nen/a. Ja que si prestem atenció a aquestes conductes, encara que sigui de forma negativa, es seguiran reproduint.
  • D’altra banda, davant conductes positives (mai després d’episodis de gelosia) s’ha de reforçar positivament amb elogis i atenció plena.
  • Es essencial treballar les emocions, posar-li nom, ubicar-les i donar-li importància. Es important no evitar parlar de sentiments, donar-lis un lloc i acceptar-los. La tristesa, la rabia… són importants i tots els tenim en algun moment, cal donar eines als mes petits per saber identificar-les i donar-lis una sortida, sense culpabilitzar-los.
  • Es important augmentar el temps en activitats i jocs de tota la família, es tracta d’un mètode genial per millorar la comunicació familiar i millorar les relacions.
  • De la mateixa manera, que es important participar d’activitats conjuntes i de les rutines, etc també cal trobar moments durant el dia o la setmana per tenir una estona d’exclusivitat amb cada fill, tant amb el pare com amb la mare, no és important el temps sinó la qualitat. D’aquesta manera es dona importància a la individualitat de cada nen i millora les relacions amb els pares.
  • Cal respondre amb tranquil·litat davant episodis de gelosia, sense estridències, comunicar-li al nen/a sobre la nostre decepció pel seu comportament i deixar de prestar-li atenció. Posteriorment, quan es tranquil·litzi, i segons la edat, podem intentar raonar lo que ha passat i lo que s’espera d’ell/a.
  • Es important tenir paciència i una actitud positiva com a pares, ja que això es transmet a l’ambient familiar i als fills.

Gràcies de nou per visitar-nos i per seguir la nostra actualitat!!

 

També us pot interessar…

Share This