Benvinguts al nostre blog,

La gelosia pot definir-se com un estat subjectiu caracteritzat per una sensació de frustració al creure que ja no som correspostos emocionalment per les persones estimades, o al menys, amb la intensitat i freqüència que desitgem o necessitem.

Moltes son les causes que poden disparar la gelosia. En la infància és habitual l’aparició de la gelosia després del naixement d’un germanet/a. En certa forma, el nen es protegeix i reclama seguir tenint la mateixa atenció que tenia abans i que ara ha de ser compartida. Per tant, pot tenir un cert valor adaptatiu. No obstant, ne moltes ocasions, la resposta de gelosia és exagerada, prolongada en el temps i cursa amb gran malestar i deteriorament de les relacions familiars.

Hi ha diferents característiques que hi influeixen:

  • El temperament de l’infant: es tracta de nens amb un temperament més celotípic que sol manifestar també en la vida adulta amb parelles, amics, etc. D’altra banda, infants més sensibles, amb esquemes més rígids i poca tolerància als canvis, a vegades amb dificultats per expressar amb paraules els sentiments, també poden tenir més possibilitat d’expressar gelosia davant l’arribada d’un germanet/a.
  • El moment evolutiu: La gelosia davant l’arribada d’un germanet/a és normal dintre del curs evolutiu del nen i en edats primerenques (a partir de 2 anys fins els 4 o 5 aproximadament). Lo habitual es que vagin desapareixent o reduint a mesura que es fa major. En els més petits la manca de llenguatge o el llenguatge pobre dels primers anys de vida fa que no puguin expressar de la mateixa manera i per tant parli la conducta, es important saber escoltar que diu que la conducta del nen/a i posar-li paraules i nom a les emocions.
  • Característiques dels pares: els estils educatius dels pares, així com el clima familiar són també factors important a tenir en compte. Les famílies que adopten un estiu obert, comunicatiu, de igualtat (dins de cada edat), d’afecte compartit, sense establir comparacions i destacant lo millor de cada un, minimitzen el risc de gelosia. És important tenir en compte que, un ambient afectiu excessiu o mal entès (tolerar-ho tot, cedir a les demandes, fer-li creure que és el centre de l’univers, etc.), com lo contrari (escassa afectivitat, mal tracte, poca interacció, abandonament, etc.), poden provocar desajusts.

Estratègies i orientacions

  • És fonamental establir un equilibri en el tracte entre germans, de forma que no hi hagi un tracte de preferència, ni fer comparacions.
  • Sempre és més eficaç alabar els aspectes positius que recriminar els negatius.
  • Davant de conductes de gelosia (rabietes, desobediència, negativisme, etc.) pot aplicar-se la retirada d’atenció, es tracta d’una tècnica conductual afectiva, on es deixa de prestar atenció a la conducta disruptiva del nen/a. Ja que si prestem atenció a aquestes conductes, encara que sigui de forma negativa, es seguiran reproduint.
  • D’altra banda, davant conductes positives (mai després d’episodis de gelosia) s’ha de reforçar positivament amb elogis i atenció plena.
  • Es essencial treballar les emocions, posar-li nom, ubicar-les i donar-li importància. Es important no evitar parlar de sentiments, donar-lis un lloc i acceptar-los. La tristesa, la rabia… són importants i tots els tenim en algun moment, cal donar eines als mes petits per saber identificar-les i donar-lis una sortida, sense culpabilitzar-los.
  • Es important augmentar el temps en activitats i jocs de tota la família, es tracta d’un mètode genial per millorar la comunicació familiar i millorar les relacions.
  • De la mateixa manera, que es important participar d’activitats conjuntes i de les rutines, etc també cal trobar moments durant el dia o la setmana per tenir una estona d’exclusivitat amb cada fill, tant amb el pare com amb la mare, no és important el temps sinó la qualitat. D’aquesta manera es dona importància a la individualitat de cada nen i millora les relacions amb els pares.
  • Cal respondre amb tranquil·litat davant episodis de gelosia, sense estridències, comunicar-li al nen/a sobre la nostre decepció pel seu comportament i deixar de prestar-li atenció. Posteriorment, quan es tranquil·litzi, i segons la edat, podem intentar raonar lo que ha passat i lo que s’espera d’ell/a.
  • Es important tenir paciència i una actitud positiva com a pares, ja que això es transmet a l’ambient familiar i als fills.

Gràcies de nou per visitar-nos i per seguir la nostra actualitat!!

 

També us pot interessar…

Escoltar els infants

Per establir un bon vincle, és condició que es doni una bona comunicació en la que hi conflueixen l’adult i el nen.

XI Jornada Educativa, 26 d’octubre de 2019.

Dissabe 26 d’octubre del 2019, plaça d’Espanya de Barcelona, 151 professionals de les llars d’infants de tot Catalunya omplen una de les grans sales de l’hotel Catalonia Barcelona Plaza.

Share This