Benvinguts al notre blog,

L’arribada d’un germà petit acostuma a ser un motiu d’alegria pel germà gran però tot sovint també pot venir acompanyat d’enveges. La psicòloga Lourdes Sànchez i Flamenrich ens explica en què consisteix la gelosia, com es manifesta en els infants i com ajudar-los quan la pateixen:

La gelosia és la por a perdre el que s’estima o a qui s’estima. És un sentiment produït pel temor que la persona a la que s’estima en prefereixi a una altra.

La gelosia apareix com a resposta a una manca real o imaginària de l’afectivitat. Davant d’això es crea una sensació de ressentiment cap el que ocupa el lloc que fins aquell moment un posseïa amb exclusivitat. Allò que fins ara es tenia com a segur, a partir d’ara es converteix en incert. La persona, adult o infant, que pateix la gelosia, es troba insatisfet de sí mateix, creu que no és suficientment important com per interessar en els altres, això crea sentiments d’inseguretat i enveja.

Per tal de sortir d’aquesta situació, que li resulta incòmoda, utilitzarà totes les estratagemes i trucs que tingui al seu abast i per tant ens podem trobar amb un ampli ventall d’actituds que poden ser d’allò més divers, tals com mostrar-se rebel o reclamar l’atenció de manera constant.

Diferents formes de la gelosia

Gelosia a la família

L’infant vol ser el protagonista i l’únic a rebre l’estimació i apreciació.

Així doncs, el naixement d’un germà o germana, que requereix molta atenció per part dels pares, pot provocar gelosia. Cal tenir en compte que, tot i que el nadó necessita moltes atencions, els altres germans continuen necessitant els pares.

No deixa de ser un moment delicat, que implica molts canvis per tota la família i que per tant és necessari un període d’adaptació i coneixement del nouvingut, sobretot respecte a horaris i rutines, fins que tot torni a la normalitat. Es pot considerar una resposta normal a l’enrenou que representa l’arribada d’un nadó en una llar.

És bo i important que l’infant manifesti d’alguna manera la incertesa envers als canvis que s’estan produint. Haurà d’anar-se acostumant que a partir d’ara l’estimació i l’atenció s’hauran de compartir, i és lògic que això creï malestar i hostilitat cap el nou nat.

Molt sovint els propis adults, sense voler-ho, som els qui establim diferències i comparacions entre els germans, creant rivalitats i enfrontaments. Comentaris del tipus: el teu germà s’ho menja tot i es farà més gran, són freqüents i habituals i no ajuden en absolut a crear pau i harmonia sinó discòrdia.

Gelosia a l’escola

És l’infant que intenta obtenir per ell sol l’estimació de la mestra. No vol entendre que ha de compartir amb els companys de classe l’afectivitat, l’espai, les joguines i el material de l’aula i de l’escola. Els primers anys d’escolaritat els infants acostumen a ser molt egoistes i tot ho volen per ells.

Hi ha nens amb massa sobreprotecció, estan acostumats que tot el que volen ho tenen i que se’ls hi faci tot, conseqüentment els costarà d’acceptar els canvis que se’ls hi proposin. Han d’aprendre a espavilar-se i a fer-se ells sols totes aquelles coses que els pertoquen per l’edat.

Les diferents manifestacions de la gelosia

Conductes directes

Són les més habituals en els infants. El nen o nena que pateix la gelosia utilitzarà un gran ventall de possibilitats per intentar captar l’atenció de qui ell vol. Demanarà ajuda quan no la necessita, es tornarà més tossut del que els nens acostumen a ser, ignorarà al germà, farà rebequeries o s’enrabiarà per no res. També poden donar-se comportaments socialment aprovats tals com demostrar molta simpatia, fer-se el graciós fent contínuament, pallassades…

Conductes indirectes

Són molt més difícils de reconèixer. Es poden incloure aquí les regressions a formes de conducta que ja estaven superades, voler beure en biberó, demanar el xumet, xuclar-se el dit, fer-se pipí o bé alterar hàbits que ja estaven assolits, sobretot en el menjar i a l’hora d’anar a dormir. Fins i tot poden arribar a aparentar malalties com mal de panxa o mal de cap per quedar-se a casa on està la mare amb el nadó. No cal fer gaire cas d’aquestes actituds, és convenient ignorar-les, i en canvi valorar les conductes pròpies de la seva edat.

Hi ha alguns factors que conviuen amb la gelosia com la manca d’autonomia: fins ara m’ho feien tot, ara es dediquen a l’altre i jo m’he d’espavilar, abans ja m’estava bé quan m’ho feien. Un baix nivell d’autoestima: ara em deixaran d’estimar. Inseguretat personal perquè no valora prou les seves bones qualitats i li fa por pensar que hi hagi algú que pot ser més bo que ell. Un excés de protecció fins aquells moments… aspectes que no es valoren i són d’enorme importància per poder créixer feliç.

Prevenir la gelosia amb l’arribada d’un germà o germana

  • Esperar a donar la notícia a partir del segon trimestre, ja que sinó l’espera serà massa llarga. Explicar les coses tal com són, lògicament adequades i en funció de l’edat de cada infant.
  • Preparar tots els possibles canvis amb un parell de mesos d’antelació, canvi d’habitació o del bressol al llit, de treure el xumet o el bolquer, per tal de no fer coincidir tots els esdeveniments. D’aquesta manera la situació estarà sota control de l’adult.
  • Fer que el germà o germana li regali alguna cosa. Pot ser un nino o nina que podria convertir-se en el seu nadó. Ha de ser alguna cosa especial que desitgi o li agradi molt.
  • Explicar i ensenyar a fer algunes coses, en funció de l’edat, com donar el biberó, posar o rentar el xumet, cantar cançons, fer carícies o massatges… és bo practicar amb algun nino per poder aprendre algunes tasques i responsabilitats. Ensenyar-li de tal manera que pugui ajudar i col·laborar en algunes tasques, fent-se i sentint-se responsable. Cal que se senti útil i responsable, això l’ajudarà a sentir-se gran.
  • Explicar-li que els nadons al principi fan molt poques coses, es mouen poc, no parlen, no saben jugar com ell, no mengen sols, no poden dormir sols, necessiten el xumet… És important que les expectatives que es creï del nou nat es puguin complir i cal avisar-lo que no s’esperi un company com el seu cosí i algun altre amic de l’escola que també pot saltar i córrer.
  • Fer-li veure que ell també va ser petit amb vídeos i fotografies de l’àlbum familiar i valorar-li moltíssim el fet de fer-se gran i créixer.
  • Acostumar-lo i ensenyar-lo a compartir i deixar les seves coses, sobretot les joguines, amb els cosins o altres infants coneguts.
  • No permetre diferències en el tracte donat per altres familiars i amics, sobretot en les visites a la clínica on tothom només està pendent només del nadó i ningú fa cas als germans ni a la mare.
  • Tot això es pot explicar amb paraules, però també es poden fer servir imatges de vídeos, fotografies o contes que reforcin, valorin i premiïn les bones intencions i sobretot amb jocs de simulació amb ninos o animals.

Què fer amb un infant que pateix gelosia?

  • Cal no capficar-se, s’ha de donar temps per poder acceptar i adaptar-se als canvis.
  • No posar mai d’exemple un per l’altre. Evitar rivalitats, favoritismes i les comparacions.
  • Els sentiments no tenen preu i no s’hi pot jugar. Evitar, doncs comentaris com ara: t’estimaré si t’ho acabes tot.
  • Donar a cada fill allò que necessita, no tots són iguals ni tots volen el mateix. Cada fill és diferent, no marcar tampoc grans diferències. Cal trobar un equilibri.
    Mostrar sempre molta paciència i serenitat, no perdre mai la calma, actuar amb lògica i no deixar-se portar pel rampell que ens fa que
  • s’actuï de forma desproporcionada i irracional. Ser tolerant i donar mostres constants d’aprovació i no pas de recriminació.
  • Facilitar activitats que puguin compartir plegats i no pas de competir.
  • Si la situació es complica intentar buscar un espai i un temps que la mare pugui compartir només amb l’infant que pateix gelosia, tots dos sols. L’estona del conte, anar al cinema… es pot deixar que sigui l’infant qui triï l’activitat.
  • Amb la nostra manera de fer i actuar s’estan ensenyant pautes de criança que l’ajudaran en el moment que ell sigui pare o mare. Cal tenir clar quin model de pare o mare volem oferir.
  • No s’ha d’oblidar que tenir un germà o germana és aprendre a viure en societat i per tant implica compartir, tolerar i respectar a l’altre com ho faig amb mi mateix.

Gràcies de nou per seguir els nostres continguts!

També us pot interessar…

Comunicat AGÈNCIA CATALANA DE CONSUM.

Comunicat AGÈNCIA CATALANA DE CONSUM.

Aclariments i propostes de l’agència Catalana del Consum del Departament d’Empresa i coneixement en relació amb les quotes de les escoles bressol i llars d’infants privades en el context actual d’estat d’alarma i de confinament de la població.

Share This