Benvinguts de nou al nostre blog,

Una bona autoestima farà que el nen o la nena experimenti efectes positius com la confiança, l’ànim, l’interès o el plaer d’aprendre. És necessari que sigui edificada des de que són nadons, perquè juga un paper fonamental en el seu benestar i en el seu desenvolupament personal i social. 

Els nens i les nenes amb bona autoestima acostumen a mantenir bones relacions. A més, pel fet de tenir una alta confiança en si mateixos, tindran més possibilitats de superar les dificultats que se’ls presentin.

Possibilitar-los una alta autoestima no vol dir fer nens o nenes amb supèrbia o pedants, hi ha una gran  diferència. Fomentarem la supèrbia en el nostre fill o filla si li inculquem la idea que ha de ser perfecte, i no es tracta d’això.

Els determinants més poderosos en l’autoestima dels  nens/es són els pares i les mares. Per tant, són ells els qui han d’assumir la responsabilitat de desenvolupar en el nen/a un autoconcepte positiu i realista. 

  • L’afecte i l’estima han de ser la guia. Per al nen/a els seus pares són el món. Del seu somriure aprèn que és estimable. De les seves carícies que està segur. De la resposta al seu plor, que aquest és efectiu i important. Aquestes són les primeres lliçons sobre la seva vàlua i els primers fonaments de la seva autoestima. El nadó s’ha de sentir estimat i abraçat per com és. Cal prestar-li atenció. Es poden aprofitar els moments de joc per fer-los saber que estem orgullosos d’ells. 
  • Cal evitar les avaluacions i els qualificatius pejoratius. No s’han d’utilitzar frases negatives i repetitives quan ens referim al nen/a, ja que acabarem etiquetant -lo i conformant el seu autoconcepte. Hem de vigilar quan parlem entre adults  i ells estan presents. Generalment, encara que creguem que estan jugant, solen estar atents a la nostra conversa.
  • Hem d’ensenyar-los a buscar solucions per si mateixos, no resoldre’ls-ho tot.  Quan un nen/a mostra que pot fer alguna cosa bé, hem de deixar que ho faci, proporcionant-li  temps i elogiant la seva tasca, encara que trigui més del que havíem previst. Només així podrà assumir nous reptes amb entusiasme. 
  • Se l’ha de deixar actuar, que faci les coses a la seva manera, dintre d’uns límits raonables i permetent-li que s’equivoqui en les seves decisions. No ens hem d’enfadar quan cometi algun error, li hem d’assenyalar amb tacte, per a donar-li confiança en si mateix.
  • Cal procurar que es trobin amb experiències que puguin adaptar-se a les seves habilitats i al seu nivell de desenvolupament, limitant les  experiències especialment difícils per al nen/a. Si està exposat a experiències molt difícils, o no adequades a la seva edat, se sentirà frustrat perquè no podrà assolir els objectius. Necessiten sentir que poden complir amb els objectius que se’ls proposen.
  • És fonamental que gràcies a l’adult pugui atribuir el seu possible fracàs en l’acció a la manca d’esforç i no a la seva incompetència. Així, aquest fracàs tindrà menys efecte en el deteriorament de la seva autoestima, i en la motivació per a la següent acció.

Per acabar, remarcar que els nens i nenes que creixen sobre-protegits no desenvolupen la confiança en si mateixos, i no aprenen a assumir responsabilitats o a prendre decisions. 

També us pot interessar…

El dol en la infància

No hem d’ocultar la realitat als nens ni protegir-los de la mort, però sí ajudar-los en el procés de dol. 

Share This