Benvinguts al nostre blog,

Quantes vegades sentim a parlar d’un fet tan habitual com les dificultats a l’hora de dormir dels més petits. Es tracte d’un fet molt normal que influeix molt a la vida diària de les famílies i el seu rendiment cognitiu i anímic, entre altres. 

Per que passa això? El més freqüent, quan parlem de l’hora d’anar a dormir, és sempre una qüestió de rutines i d’hàbits, tal i com afirma el cap de la Unitat de Trastorns del Son de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. 

Ben sovint i sobretot a l’estiu, que es fa de nit molt més tard i en què les criatures volen estar el màxim de temps fent qualsevol cosa excepte dormir, és molt conductual. I també els dies de cada dia sempre hi ha aquest component, en el 80%-85% de casos: que el moment d’anar a dormir sembla que sigui avorrit, que els pares es queden al menjador mirant la tele o fent coses, i que sembla que els nens no tinguin ganes d’anar a dormir.

De la mateixa manera, així com aprenem a caminar, a parlar i a menjar sols, el procés de dormir també és d’aprenentatge. La majoria de vegades a alguns nens els costa dormir perquè, als que no tenen cap malaltia de base o cap trastorn associat, no se’ls ha ensenyat de manera adequada a dormir sols. 

Una altra gran causa perquè els costi anar a dormir son les tauletes electròniques i telèfons mòbils o televisió, són dispositius que emeten una llum de l’espectre blau-blanc que provoca una inhibició d’una substància que es diu melatonina, que el que fa és obrir la porta perquè ens n’anem a dormir. Introduir aquests dispositius hores abans d’anar-nos-en a dormir, especialment en els nens, el que fa és inhibir aquesta substància: li diu al cervell que és de dia i, per tant, el cervell no posarà en marxa els mecanismes per facilitar l’inici del son. 

Des del punt de vista genètic tenim una tendència o bé a ser alosa o bé a ser mussol; per tant, a tenir més facilitat per adormir-me aviat i aixecar-me aviat, o per adormir-me tard i, si puc, aixecar-me tard.

A l’adolescència, gairebé tots els nanos tenen tendència a aquesta cosa que s’anomena el retard de fase, que és aquest biotip que s’assembla més al del mussol.

És molt habitual que els adolescents s’adormin a la una o a les dues de la nit un dia d’escola; és evident que s’han d’aixecar aviat perquè han d’anar a classe però després, quan en surten, com que estan molt cansats, fan migdiada. Això afavoreix que després, a la nit, encara els costi més adormir-se, i, per tant, entren en un cercle viciós, que és que dormen potser quatre o cinc hores a la nit i en sumen un parell més de migdiada. Aquesta migdiada s’ha d’eliminar perquè vagin com més cansats millor a l’hora d’anar a dormir.

Algunes recomanacions:

  • Si els pares saben que el seu fill/a s’adormirà espontàniament a dos quarts de deu, comencem a crear les rutines a partir d’aquesta hora. La idea és que s’adormi el més aviat possible, que no calgui tanta estona, que no requereixi que els pares s’estiguin amb ell fins que s’adormi, i que això no sigui un procés de tres quarts d’hora o de, fins i tot, una hora. I, un cop això ho tinguem ben establert, a poc a poc es pot anar movent deu minuts cada tres o quatre dies fins a arribar a l’hora que vulguem.
  • Hem de saber si aquesta rutina de son que s’està fent (o com s’adorm el nen) la volem canviar o no, i, si és una parella la que viu amb el nen, si volen fer aquest canvi, perquè si un dels dos no vol no s’aconseguirà. O sigui: cal estar d’acord, negociar quan i com farem aquest canvi.
  • En l’insomni d’inici, el que ensenyarem al nen és a adormir-se sol de manera que es pugui fer ràpid, curt o de la manera com vulguem i en què estiguin d’acord els pares, i saber que tots ens despertem -especialment els nens- entre dues i sis vegades, i que, en aquests despertars fisiològics, el nen serà capaç d’adormir-se sol.
  • En l’altre cas, el nen que és una mica més gran (de cinc o sis anys) i retarda l’hora d’anar a dormir, cal marcar aquests límits d’una altra manera: cal establir quina rutina de son farem amb ell; cal avisar, normalment, que ens n’anirem a dormir; cal que aquesta rutina duri uns 15 minuts i que siguin tres activitats ja pactades. Si hem dit conte, un got d’aigua i un pipí, doncs que sigui això i en aquest ordre”.
  • D’altra forma, es essencial EVITAR LES PANTALLES almenys una hora abans d’anar a dormir.
  • S’han d’avaluar tots els possibles trastorns com apnees del son, síndrome de cames inquietes, narcolèpsia i altres problemes associats que poden condicionar més la presència de dificultats per iniciar o mantenir el son.

 

Quines conseqüències té?

No tractar l’insomni conductual infantil, pot implicar problemes de conducta diürns, de regulació d’impulsos i emocions, i de rendiment escolar. Per aquest motiu és molt important incidir en edats primerenques en l’aprenentatge de la son i consultar a l’especialista si no aconseguim millorar la situació per tal d’avaluar un altre possible trastorn fisiològic.

També us pot interessar…

Comunicat AGÈNCIA CATALANA DE CONSUM.

Aclariments i propostes de l’agència Catalana del Consum del Departament d’Empresa i coneixement en relació amb les quotes de les escoles bressol i llars d’infants privades en el context actual d’estat d’alarma i de confinament de la població.

Share This