Benvinguts de nou al nostre blog,

Hi ha infants que estan molt lligats al seu xumet, i a partir dels dos anys als pares i les mares els hi comencen a sorgir dubtes: es comencen a plantejar si deixar-lo o no i com fer-ho.

El primer que us direm és que és recomanable fer-ho abans dels tres anys, perquè pot arribar a deformar la part del paladar dur o provocar deformacions dentàries, com que el maxil·lar superior es desplaci cap endavant o que al tancar la boca les dents superiors no coincideixin amb les inferiors. En aquest cas la masticació, la pronunciació o la respiració, es poden veure afectades, però aquest risc és mínim si l’infant el deixa entre els 2 i 3 anys.

Hi ha tot un seguit de pautes que són útils a l’hora de deixar el xumet. Les podem dividir en tres fases:

Fase de preparació:

L’objectiu d’aquesta fase és anar preparant a l’infant per al que ha de venir: deixar el xumet. No hem de tenir pressa. Li hem de dir a l’infant que aviat deixarà el xumet i perquè. Podem ajudar-nos de contes, posar exemples d’altres infants que ja no el porten… L’important és reforçar la seva autoestima, destacant els seus esforços.

Fase d’acomiadament:

Aquí és on l’acompanyarem i l’ajudarem a dir adéu al xumet de manera definitiva, cadascú pot escollir la forma que li sembli més adequada, però és important que sigui significativa per a l’infant i que entengui que allò que fa és per a sempre. Per això seria bo escollir un moment especial, donar-li als Reis Mags, a un familiar o amic més petit, tirar-lo a un lloc que ell sàpiga que mai més tornarà… Però el més important és que li fem saber com n’estem d’orgullosos d’ell/a i ressaltem les coses positives i ho destaquem davant de tothom.

Fase de consol:

Després de l’acomiadament l’infant sol sentir-se victoriós i satisfet, perquè tothom està content amb ell/a i rep felicitacions pel que ha aconseguit. Però després d’aquesta eufòria del primer moment, o inclús dels primers dies, arriben les situacions d’inseguretat o d’angoixa per a l’infant. El xumet és el seu aliat per al plaer, per a calmar-se, per entretenir-se… i ara no el té. Això genera una ansietat a l’infant que s’ha de saber atendre per a que l’acomiadament no sigui massa angoixant.

Per a ell/a el més difícil no ha estat tirar el xumet sinó el buit amb el qual després es troba i és ara quan necessita ajuda per a cobrir aquesta necessitat emocional que fins ara cobria el xumet. Ara necessita més atenció, més abraçades i més paciència. Pot ser que s’enfadi amb més facilitat o li costi dormir: per això necessita suport. Recordeu que amb paciència tot s’aconsegueix!

Us deixem una sèrie de tips que poden ajudar per a deixar el xumet sense traumes:

  • Reforçar la seva autoestima.
  • Buscar el moment de més estabilitat i tranquil·litat possible.
  • Involucrar l’infant en l’acomiadament.
  • Oferir diferents opcions per a deixar el xumet.
  • Explicar-li el perquè.
  • Fer que el xumet deixi de ser atractiu.
  • No deixar xumets a la vista.

El que no s’ha de fer:

  • Ser agressius o enfadar-se amb l’infant.
  • Treure-li de sobte.
  • No tenir en compte perquè té la necessitat d’utilitzar el xumet.
  • Començar a treure-li en moments estressants.
  • Castigar-lo o humiliar-lo si plora. Potser us poden ajudar aquests contes:

També us pot interessar…

El dol en la infància

No hem d’ocultar la realitat als nens ni protegir-los de la mort, però sí ajudar-los en el procés de dol. 

L’autoestima

Una bona autoestima farà que el nen o la nena experimenti efectes positius en la seva vida.

Share This