Benvinguts de nou als nostres contnguts,

Per a tots nosaltres els canvis i les transicions són coses normals de la nostra vida. Totes les famílies travessen períodes de tensió o inestabilitat en algun moment i l’efecte en els nens i les nenes acostuma a ser força marcat.

Algunes de les situacions que poden provocar malestar en el nen i la nena poden ser: el naixement d’un germà o germana, la separació dels pares, un canvi de casa o d’escola, l’absència del pare o la mare que viatja, la mort d’un familiar o de persones properes, hospitalitzacions o malalties de llarga durada…

Com a aquestes edats encara no poden expressar els seus sentiments amb paraules, haurem d’estar alertes a com ho manifesten, observant la freqüència i la intensitat de les conductes que presentin.

Quins efectes podem observar en els nens i les nenes quan estan acusant algun canvi?. Alguns signes d’alerta són:

  • Somatitzacions: dolors abdominals, vòmits, colitis, febre continuada, dermatitis, alopècies…
  • Regressions a comportaments anteriors
  • Conducta agressiva. Irritabilitat o altres canvis de caràcter
  • Rebuig al menjar o poca gana
  • Reclam continu d’ atenció
  • Dificultats per a dormir
  • Tristesa

Quines estratègies podem fer servir davant els canvis?

En primer lloc, hem de reconèixer que els problemes de la família afecten a tots i cal estar receptius a quina és la vivència del nen/a de la situació concreta, per a recolzar-lo/a emocionalment.

És important mostrar-se com una figura forta i protectora. Davant els canvis inesperats i negatius hem d’ajudar al nostre fill/a a estar tranquil/l·la, transmetent seguretat i no excessiva preocupació. Hem de tenir en compte que la forma com els adults afrontem els canvis determinarà com ells ho superaran. I hem de saber esperar, doncs moltes vegades són situacions transitòries.

Reflexionem sobre la forma en que nosaltres com adults gestionem els canvis, generalment preferim saber amb antelació què passarà per estar preparats, doncs els nens i les nenes també. Es més fàcil adaptar-se si són canvis previsibles, per tant els hi poden avançar què estar per venir.

Quan s’aproximen canvis, convé fer les coses pas a pas, amb temps i continuar, en la mesura que es pugui, amb les rutines habituals.

S’ha de dir sempre la veritat, sense mostrar la crua realitat i adaptant l’explicació a la seva edat; així, per ex., cal informar d’una separació o d’una mort, sense donar explicacions falses.

Es poden fer servir contes sobre la situació de canvi en concret, a les llibreries i biblioteques trobarem contes que expliquen situacions d’hospitalització, de naixement d’un germanet, etc.

El joc pot ser terapèutic, mitjançant les joguines, el nen/a pot representar la situació viscuda i l’ajuda a elaborar-la. També els hi dóna seguretat comptar, durant les estones que estigui més angoixat, amb el nino o l’objecte que l’acompanya des que era una nadó.

Si facilitem que expressin emocions, tant negatives com positives (p.ex. que pugui dir que no vol al seu nou germanet o enfadar-se perquè l’has deixat per anar-te’n de viatge) i els hi escoltem, evitarem somatitzacions i ajudarem a desenvolupar la seva intel·ligència emocional.

En el cas d’observar que les conductes que ens preocupen s’allarguen molt en el temps o que el malestar del nen/a no disminueix, sempre podem consultar i comptar amb la perspectiva dels professionals: metges, educadors, psicòlegs…

També us pot interessar…

Share This