Amics i amigues, 

Quan som petits… Ens enriqueix o ens perjudica usar diversos idiomes alhora?

Sovint, quan un nen o una nena que a casa no parla el català arriba a una llar d’infants, a la seva família li pot preocupar la relació de l’infant amb la nova llengua: I si es confon i no acaba de parlar bé cap idioma? I si no entén res i no fa amics?

Al cap d’un temps d’ésser a l’escoleta, el més comú és que la família es relaxi i comencin a passar coses “curioses”, especialment cap als dos anys. Per exemple: el nen o la nena comença a usar la nova llengua a casa, en aquest cas el català quan fins al moment mai no ho havia fet.

Això pot resultar curiós, però no és gens casual: justament és als dos anys que les persones esdevenim bilingües. A les mestres ens fa molta gràcia veure quan arriba aquest moment. Quan els infants comencen a usar la nova llengua, la diferent a la que usen a casa, amb la que fins el moment han pensat i somiat.

I és que els nens i les nenes saben instintivament el que va dir Aristòtil: “Allò que aprenem ho aprenem quan ho fem”. Necessiten exercitar el que estan aprenent per tal de que el seu cervell ho pugui “fixar”.

És a dir, que si fos al l’inrevés, un infant amb una familia de parla catalana que anés a viure a Londres, per posar un exemple, també arribaria un moment en el que usaria l’anglès a casa.

“L’experiment” durarà fins que la criatura incorpori la nova llengua com a pròpia. Després ja serà capaç de fer-les servir totes indistintament. I a més tots els estudis demostren que el bilingüisme, o el trilingüisme, ajuden al desenvolupament cerebral.

Per tant, tindrà un sol cervell per a moltes llengües, i a més a més molt i molt sa!

També us pot interessar…

Share This