Gràcies de nou per seguir els nostres articles,

Ja comença a ser cada cop més habitual veure infants petits d’1, 2 o 3 anys amb un mòbil a les mans. L’ús del mòbil en aquesta etapa infantil ja és una realitat.

Cada cop més les famílies utilitzen aquesta eina per gestionar moments que els hi resulten una mica difícils.

Ja no és gens estrany veure en llocs com el restaurant, pares dinant mentre el seu fill, de cadireta ,està entretingut veient imatges que a vegades ni tan sols entén. Ho hem normalitzat fins al punt que bona part de la resta de comensals arriben a pensar que és una bona solució perquè no molestin a les altres taules o al cambrer. 

Veiem infants que ploren o inicien una rebequeria pròpia de l’edat, i els pares per a poder calmar-los com més aviat millor i no haver d’afrontar el moment, els hi donen el mòbil i així “com per art de màgia”, desapareix la situació. 

Generem, sense ser prou conscients, una mena de dependència. I cada vegada que tornin a estar enfadats o no els hi agradi una situació, reclamaran insistentment la pantalla com a solució del moment. Però tots sabem que no hauran après res.

Infants que, al transport públic o privat, a les botigues o fins i tot al parc, en lloc d’estar observant l’entorn, aprenent de la natura, interactuant amb la gent que es van trobant, estan capficats dins un aparell amb el qual no poden relacionar-s’hi, convertint-se tan sols en espectadors passius. Els estem privant d’anar adquirint eines per un bon desenvolupament

Si pregunteu a les famílies, ja moltes per sopar els hi donen el mòbil perquè mengin més de pressa, o una estoneta abans d’anar a dormir, com a substitut del conte de la nit.

Comencem a veure nens que surten de casa i arriben a la Llar amb el mòbil a la mà, asseguts a la cadireta i fins i tot alguns amb un pal “selfie”, i quan alcen la vista són a la porta de l’escola infantil. Han fet un trajecte sense haver sigut conscients del camí recorregut i és clar han de donar el mòbil a l’adult per entrar a l’aula. Llavors hi ha als qui no els hi agrada aquest moment i comencem a sentir expressions com:

Que li ha passat alguna cosa? Abans venia més content…..

Tenim alumnes cada vegada amb més manca de llenguatge, infants que no reconeixen el seu nom quan els crides, infants que no són presents i actius en les activitats proposades.

Com a educadors i educadores, davant d’aquesta nova realitat: Hem de ser passius i tolerants? O hem d’alçar la veu i recordar a les famílies que el mòbil no ha de substituir al xumet quan estan neguitosos, o a les paraules quan estan enfadats o als ulls oberts de la curiositat. 

Preguntem a les famílies si és possible que el mòbil s’hagi convertit en la joguina o estímul preferit del seu fill. Potser… S’espantaran amb la seva pròpia resposta. ?

Aconsellem a les famílies i expliquem-los que el seu entorn ja és un entorn digital, que el discurs de, “com més aviat millor i més ben preparats”, no és un bon discurs. Abans s’ha de passar per un pensament crític que els ajudarà a gestionar millor el món digital Expliquem a les famílies la importància de la interacció amb l’entorn, la importància dels contes explicats, les paraules o fins i tot el silenci i el temut “avorriment”.

Cuidem a les famílies i als seus infants. Aquesta és la nostra aposta.

També us pot interessar…

Comunicat AGÈNCIA CATALANA DE CONSUM.

Comunicat AGÈNCIA CATALANA DE CONSUM.

Aclariments i propostes de l’agència Catalana del Consum del Departament d’Empresa i coneixement en relació amb les quotes de les escoles bressol i llars d’infants privades en el context actual d’estat d’alarma i de confinament de la població.

Share This