SÓN VISIBLES LES NOSTRES LLARS D’INFANTS?

Dissabe 26 d’octubre del 2019, plaça d’Espanya de Barcelona, 151 professionals de les llars d’infants de tot Catalunya omplen una de les grans sales de l’hotel Catalonia Barcelona Plaza.

Comença la jornada educativa que organitza la nostra associació, en la seva onzena edició, sota el suggerent títol de “SÓN VISIBLES LES NOSTRES LLARS D’NFANTS?”

La nostra presidenta, la Conxita Pericó, va inaugurar la jornada amb un parlament on ens va parlar de les amenaces que poden afectar els nostres projectes: des de la poca consciència de la societat sobre la importància del 0-3, passant pel creixent traspàs de responsabilitats que sovint ens fan famílies cada cop més angoixades, fins al poc recolsament que ens brinda l’Administració (enguany lamentem que el Conseller, malgrat la nostra invitació, no hagi pogut respondre).

Dit això, va parlar també de les oportunitats i les opcions que tenim per enfrontar aquestes amenaces, començant per una cosa que gairebé totes i tots ja tenim per la ma: el treball en equip.

Una llar d’infants és el resultat de la suma de molts esforços, des de la direcció fins a les educadores, i la jornada que es presentava anava destinada a tots i a totes: la visibilitat d’una llar d’infants, que depèn de la comunicació, es una responsabilitat d’equip.

I com que des de l’Associació es volen donar eines a les nostres llars per estar al dia, va dir la Conxita Pericó, per això es van programar dues de les ponències de la jornada centrades en com comunicar més i millor, implicant a tota la llar.

També la sensibilització social i els recursos pedagògics ens esperaven en la sessió que tot just anava a començar.

I així va ser. En la primera de les ponències, a càrrec de Javier Navarro (consultor senior de “Kapta Estrategias”, amb més de dues dècades d’experiència,( https://www.kaptaestrategias.com/ ), sota el títol “La comunicació educador-família, el desenvolupament de l’alumne i la imatge de la llar d’infants”, se’ns va fer palès com la tasca de comunicar no és només una responsabilitat de la direcció: es comunica atenent bé o malament una trucada, somrient a una visita que ens entra a la classe de forma inesperada, tenint uns espais presentats amb cura o fins i tot oferint (o no) un cafè a qui ens visita o mirant-li als ulls quan ens parla. És impossible no comunicar: sempre comuniquem.

Quan una persona ve a l’escola, en aquell moment, ha de ser ell o ella la persona més important del món: ni l’escola, ni el projecte, ni nosaltres. Ell o ella. És molt important posar els nens en el centre, però els pares també ho són: seran ells els que decidiran triar-nos i els que ens referenciaran a d’altres.

També és vital la coherència de tot l’equip en el missatge que volem transmetre, així com el saber transmetre allò que ens fa únics i especials, allò que ens diferencia de la resta. En resum, aquesta ponència ens va fer reflexionar sobre com vendre’ns millor, en el milor sentit del terme!


Després va arribar el torn més social i colpidor de la jornada, amb la ponència de la Fundació Vicki Bernadet (https://www.fbernadet.org/ ), a càrrec de la pròpia Vicki Bernadet, que sota el títol “Prevenció de l’abús sexual infantil en el marc educatiu”, ens va ajudar a enfrentar-nos a un tema que sovint és tabú, d’una manera clara i directe.

Aquí algunes de les contundents informacions que ens va transmetre la Vicki:

El 92% dels casos d’abús no es parlen fins que no ets adult.
1 de cada 5 infants de la Unió Europea ha patit o patirà alguna forma d’abús sexual.
En 22 anys, el percentatge no ha variat: un 20% de la població ha patit abusos.
En el 0-3 encara no sabem del cert de quins percentatges parlem: es creu que és una mica menor.

Va incidir en la importància de la intervenció precoç davant l’abús infantil, per tal de que les conseqüències a llarg termini per a la persona, siguin el mes petites possible.

Les coses són més o menys greus segons com t’ajudin a superar-ho, si hi ha silenci o si hi ha ajut, El principal problema de l’abús és el silenci. I això fa que alguns adults abusats en la infantesa hagin arribat a adults sense haver-ne parlat mai. D’aquí la gran tasca que podem fer a les nostres llars.

Diu la Vicki Bernadet que el millor lloc on podem detectar això és a l’escola, ja que de cada 5, 4 pateixen l’abús a la família o l’entorn: l’escola sovint és la gran oportunitat. Des de l’escola podem ajudar molt i de fet hi ha uns protocols a la Generalitat que s’estan preparant, per a posar-los a la nostra disposició.

No s’ha de tenir por d’intervenir, tot i que tinguem molts dubtes. Si esperem a saber-ho del cert, segur mai no farem res. La llei diu; qualsevol persona que tingui la sospita de que un nen està patint abusos o maltractaments ho ha de comunicar: a un tf de Infancia respon, a un centre de salut… A partir d’aquí s’implicaran persones que faran una investigació. No haurem de fer la investigació nosaltres. Les víctimes són el primer.

En acabar la ponència, la nostra Presidenta, va proposar fer un taller a l’Associació per detectar abusos juntament amb la Fundació.

I després del merescut “coffee break”, molt ben presentat pets responsables de l’hotel Plaza, en el que els associats i les associades van poder xafaredejar entre els expositors del sector presents, com “Santillana” i la seva plataforma “Eureka” ( https://santillana.cat/eureka/ ), el mètode d’anglès franquiciat “TET” ( https://www.teteducation.com ) o “Hermex” ( https://www.hermex.es )


A continuació, i seguint totalment dins del lema de la jornada, va arribar la ponència de la Loles Sancho, consultora en marketing en el sector educatiu des de fa més de vint anys, i que actualment és consultora senior de comunicació digital a “kapta Estrategias”.

El títol no deixava lloc a dubtes, i la Lola Sancho el va fer servir per interpelar als i a les assistents: S’han adaptat les llars d’infants a les xarxes socials per donar a conèixer el seu centre i el seu projecte educatiu?

D’entrada més o menys el 25% de la sala va aixecar la ma, però calia escoltar ben bé el contingut de la ponència per poder fer aquesta afirmació amb seguretat.

La finalitat de les xarxes socials, se’ns va dir, no és només comunicar, també és conversar, generar diàleg. Són canals bidireccionals. Les escoles envien missatges i les famílies poden respondre. I això potser és el que no ho tenim tan clar, ja que massa sovint ens limitem a penjar fotos sense cap estratègia al darrera.

I la comunicació és estratègia. Els que porten les xarxes, han de ser part d’aquesta estratègia d’escola, i s’ha de treballlar en equip a partir de línies molt pensades i consensuades: tots els docents són punts clau en la comunicació.

La clau de l’èxit d’una web o de qualsevol xarxa educativa, al dir de la Loles Sancho, és que solucioni problemes, que doni respostes. Quines són les necessitats de les famílies que venen o poden venir a la nostra escola? Si no ho sabem, no ens en sortirem, ja que no importa el que nosaltres volem, sinó el que ells esperen… Vaja! Quin canvi de “xip”, Oi?


En acabar aquesta interessant ponència la jornada va agafar un caire molt més pràctic, amb la intervenció de la Judith Flores i la Mercedes Albiol. El títol de la seva ponència: “Aules Multisensorials. desenvolupament de l’infant de 0-6 anys”.

Les dues ens van fer demostracions pràctiques de com fer “aules multisensorials”, tant amb objectes que van portar a la sala (i que després tothom va anar a veure amb gran curiositat), com amb projeccions d’imatges, amb molta atenció no només als materials concrets usats, sinó a “l’ambient” general de les aules on es porta a terme l’experiència. I és que l’espai és el “tercer agent educatiu”.

També ens van fer veure com aquestes “aules sensorials” no apareixen del no-res, sinó que tenen una història provinent de la Reggio Emilia, com tot hi té un “perquè”, i com es poden anar adaptant a cada edat segons les necessitats de cada franja.

Fer fàcil i a l’abast de tothom un fet educatiu tan complex, és el millor que es pot dir del que ens van mostrar la Judith i Mercedes.

I per acabar la jornada, i seguint dins les propostes de caire mes pràctic, va arribar la presentación de la col·lecció “Senticontes” de l’Editorial “Sentir” ( https://editorialsentir.com/cat/llibres/creixicontes/ ), una molt bona proposta per ajudar als infants en moments complicats de la seva evolució, a partir de contes creats per especialistes en cadascuna de les matèries que es tracten.

Val molt la pena consultar la seva pàgina web i veure quines són les histories que se’ns proposen i a quina franja d’edat i a quina problemàtica van adreçades: Un recurs més per les nostres escoletes!

I així vam arribar al final de la jornada, no sense abans fer un sorteig d’una taula de llum de d’Hermex que es va endur una afortunada associada.

Fins l’any que ve!

També us pot interessar…

El dol en la infància

No hem d’ocultar la realitat als nens ni protegir-los de la mort, però sí ajudar-los en el procés de dol. 

L’autoestima

Una bona autoestima farà que el nen o la nena experimenti efectes positius en la seva vida.

Share This